Cinquanta anys són molts en la vida d’una persona, però no són res en la història d’un país, tot i que no tots els períodes de la Història són iguals. Aquestes memòries tracten d’un perío-de singular, que va d’aquell gris de la dictadura franquista al multicolor actual, ple d’incògnites de futur. El lector pot resseguir els avatars socials que hi han tingut lloc, des d’una perspectiva lògicament esbiaixada per les vivències de l’autor. Això pot llevar objectivitat al relat, però també el dota de la intensitat d’un testimoni viscut en primera persona. En tot cas, són unes memòries escrites amb especial interès perquè siguen de profit i reflexió per als més joves, perquè puguen capir que els canvis socials no són gens fàcils i que els esforços per mantenir-los vius —totes les conquestes són reversibles— paguen la pena. El títol Un entre deu, un entre els 10 d’Alaquàs, es refereix al fet que fa cinquanta anys foren detinguts —entre ells, l’autor— deu antifranquistes en aquesta localitat de l’Horta Sud pel «greu» delicte de voler la recuperació de l’autogovern valencià juntament amb la de les llibertats democràtiques a Espanya. Una bona manera de començar el relat testimonial.
