L’autor fa un seguiment històric, social i cultural de dues entitats andreuenques: el Casino Andreuenc —el 1915 amb la nova denominació de Centre Obrer Instructiu Andreuenc i el 1931 adopta el nom d’Avenç Obrer Català en fusionar-se amb l’Avenç Democràtic Republicà—, més conegut com el Casinet, una entitat desapareguda arran del triomf dels feixistes el gener de 1939; i el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar —avui federat a la Federació d’Ateneus de Catalunya—, que desaparegué durant la guerra a causa del seu tarannà catòlic i conservador. El llibre abraça des del 1873, any de la fundació del Casino Andreuenc, fins al gener del 1939, quan a Sant Andreu de Palomar acaba la guerra. Es tracta d’una entitat que s’insereix en l’esfera del catolicisme, fortament lligada a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, i d’una altra entitat de signe republicà, laica i vinculada al republicanisme catalanista, talment com la Unió Nacionalista Federal Republicana, i sobretot durant la Segona República a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest llibre s’analitza com s’estructuraven ambdues entitats i quin paper hi van jugar les dones en un moviment associatiu força masculinitzat, sense obviar el context històric en el qual van haver de viure, en un territori amb un component obrerista i menestral molt arrelat.
