Soc la guitarra de l?Ovidi Montllor. He vist fàbriques, escenaris, somnis i silencis. I ara t?ho vull contar: la vida d?un home que va fer de cada cançó una barricada d?amor i de llibertat. Perquè l?Ovidi no va arribar a aquest món per agradar: va arribar-hi per a remourens. Per fer-nos pensar, per fer-nos riure, per fer-nos cantar. I, encara avui, si pares bé l?orella, la seva veu et despertarà.
