Una novel·la revolucionària que destapa un tabú literari i social: l’aversió que senten algunes mares envers els seus fills.
«Sentint les rialles, els sons de la canalla que juga, la Harriet i en David es donen la mà i somriuen, i respiren felicitat.» La vida de la jove parella és una estampa gloriosa de la felicitat domèstica i dels valors familiars tradicionals: quatre fills, una casa preciosa, l’amor de la família i els amics... Però quan neix la cinquena criatura, una ombra maligna i implacable es projecta sobre la seva vida idíl·lica. El nadó Ben és gros, lleig, agressiu i estranyot, un d’aquells que mossega fort el mugró de la mare «ple de fredor i d’aversió». La Harriet s’esforça per tenir cura del seu cinquè fill, però és un repte desconegut que la desconcerta profundament i l’aterreix, perquè no sap ben bé què ha portat al món.