Després del Tríptic que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar torna amb una història d'amor.
A cada nova novel·la Baltasar ausculta les pulsions de la vida moderna, de la maternitat a l’habitatge. Aquesta vegada ens fa assistir a una història d’amor. De la mà de l’escriptora entrem a la casa encantada de la Victòria, plena de fetitxos, i amb el gos infernal que la guarda. La passió creix i creix com un embriac que puja una escala a les palpentes —fins que es precipita al buit.
A Peixos l’enamorament i la bellesa van acompanyats d’una sensació d’extrem perill.
"Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert
"Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor
“Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar
“El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d’alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.” Blanca Llum Vidal a Catorze
“Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.” Noelia Ramírez a El País
“Batejar un personatge amb el nom de ‘Samsa’ és una picada d’ullet kafkiana evident.”Nadal Suau a El Cultural
“Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier”Bruno Padilla del Valle a Mercurio
“La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada” Marta Domínguez a Página Dos
“La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.” Julià Guillamon a La Vanguardia
“Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.” Anna Guitart al Diari ARA