Som als anys convulsos de la Unificació italiana: l’Amalia Spada, una dona d’esperit inquiet i temerari, viu al sud del país en una casa que s’ha convertit en refugi per a fugitius, rebels i noies sense família, les «filles de ningú», que busquen una vida millor. Cent anys més tard, l’Ada, jove periodista romana, viatja a la Basilicata amb un grup d’antropòlegs i cineastes per explorar la bruixeria i el petroli de la zona; a mesura que avancin les seves indagacions, l’Ada canviarà el rumb de la seva vida i descobrirà diverses encarnacions de l’amor. L’any 2051, la regió ha deixat enrere l’auge del petroli i s’ha convertit en la base per a la colonització de la Lluna: des d’aquí, les naus espacials de l’Agència Espacial Mediterrània surten cap al Nou Món. En aquest assentament futurista, A., una dona solitària i lliure, treballa classificant les restes d’un món anterior; en el passat hi havia hagut un marit però també la idea de marxar ben lluny; ara, al present, només hi ha el desig de reconciliar-se amb una idea de final. Després de l’èxit internacional de L’estrangera, Claudia Durastanti torna amb un llibre explosiu sobre tres dones indòmites unides per una xarxa de fils invisibles, a cavall d’èpoques antigues i futures, que davant la Història en majúscules tria explicar la seva pròpia història.