La perspectiva de xarxa catalana emprada en aquest estudi permet constatar, des d’àmbits diversos, que l’actuació de persones i institucions durant els segles XVI, XVII i el començament del XVIII responia a una connexió més o menys estreta entre elles i en alguns casos fins i tot a una relació de dependència, en el marc del Mediterrani que els era propi des del passat. En aquest treball s’analitzen la relació dels cònsols d’ultramar amb els interessos comercials i polítics de la ciutat de Barcelona, les xarxes de mercaders que connectaven el Rosselló amb el Principat, la integració de la companyia d’un holandès amb altres de catalanes, la integració de clergues del regne de França a Catalunya, la particular mobilitat amb Andorra i els efectes posteriors de la Guerra de Successió pel que fa a la presència d’eclesiàstics al regne de Sicília. També es fa una anàlisi comparada de les pràctiques de defensa i de justícia en ciutats catalanes i en algunes d’italianes.