D'innegable èxit editorial (se'n van fer quatre edicions el 1879, 1882, 1885 i 1891 i fou objecte de nombroses ressenyes i comentaris), Idil·lis i cants místics aplega poemes redactats per Verdaguer entre 1866 i 1882 en indrets ben distints: Tavèrnoles, Vic, Vinyoles d'Orís, durant els viatges a L'Havana com a capellà de la companyia Transatlàntica, Barcelona o Comillas, entre d'altres. Precedit d'un pròleg de Manuel Milà i Fontanals, les seixanta-set composicions que l'integren mostren una fusió entre poesia popular, misticisme i literatura bucòlica, i exposen una experiència mística en què l'ànima del poeta ha estat desterrada en un món material que és, per a ella, presó i pecat, i com la manera que té de recordar i d'assolir la divinitat és a través de la natura, seguint l'idealisme franciscà.