És el moment catàrtic cap on ens mena la poesia de l’Amadeu, després de fer-nos viure sentiments tan diversos provocats per la pèrdua de la persona estimada a la qual li devem la vida, de fer-nos sentir indefensos, revoltats, xuclats pel temps, contendents, de vegades esperançats. En el fons, no és aquest el paper de la poesia?"
(Del pròleg de Jana Balacciu Matei)
