Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco mentre la nova ultradreta espanyola de Vox marca l’agenda pública i capta el vot jove, en un context mundial trasbalsat pels lideratges agressius de l’autoritarisme postdemocràtic. El franquisme desapareix de la memòria col·lectiva com si mai hagués existit i, alhora, creix a les urnes un neofranquisme desacomplexat que imita les formes barroeres i els discursos amenaçadors de personatges com Donald Trump. És una paradoxa inquietant.
Els neofranquistes presenten el passat més fosc com una societat ideal que cal recuperar. Reciclen els residus de la dictadura i els barregen amb idees dels seus socis internacionals per oferir solucions dràstiques des de les cambres legislatives, el carrer i les xarxes socials. Francesc-Marc Álvaro —testimoni directe del Madrid del poder— explica les claus de l’ascens d’una opció populista que pretén conquerir les institucions amb l’antipolítica més descarnada. Com hem arribat fins aquí? Aquest llibre proposa algunes respostes per comprendre el nou paisatge polític.
