En moments de feblesa, el nacionalisme espanyol sospira amargament. Però quan se sent fort, anhela posar fi a l’anomalia catalana. Si bé no ho ha aconseguit, hi ha fet avenços significatius. Un dels més importants és el d’haver imposat el seu relat. I si per sortir victoriosos d’un enfrontament dialèctic, cal no assumir el marc mental dels adversaris, els catalans hem caigut en el parany de quatre grapes tot desatenent aquesta premissa.
Fins i tot en els anys en què al Principat una bona part de la població ha fet sentir el seu desig d’independència, la retòrica hegemònica del sobiranisme s’ha impregnat d’una tonalitat inequívocament espanyola. En restringir, per exemple, la reivindicació nacional a les «quatre províncies», en naturalitzar el castellà com una llengua catalana o en marginar les referències als drets històrics i al dret a existir amb plenitud i llibertat.
Aquest llibre constitueix un al·legat antidesnacionalitzador motivat per l’ensorrament discursiu, les inconsistències i les impotències de la política nostrada, i cerca rearmar intel·lectualment el nostre poble. Sense una narrativa sòlida i fonamentada que ens mostri la justícia de la nostra causa, no podrem disputar la batalla d’idees. Ara cal recuperar el terreny perdut. Perquè el pensament, com la política, quan no el fas, te’l fan.
* * *
«La proposta de Jordi Martí Monllau que aspira a contribuir al gir copernicà que requereix la mentalitat del món catalanòfon si vol projectar-se cap al futur», Gerard Furest.
Jordi Martí Monllau (Tortosa, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i, actualment, treballa com a professor de Filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).
Ha impartit xerrades sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre «Llengua, societat i poder», coorganitzades per l’Antena Cultural de la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Tortosa, Som Escola, Òmnium Cultural i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
Sempre ha viscut amb la recança infinita de sobreviure la seua pàtria, que somia completa.
