Amb la presència de l'autor.
Amb la col·laboració de l'editorial Fonoll
La Segarra històrica desborda els actuals límits comarcals. L’atiplà segarrenc, costura de Catalunya i cruïlla de camins, esdevé al segle XIX marc de transició de l’antic règim i la tradició al liberalisme i el constitucionalisme, i en pateix conseqüències sagnants. Llargs anys traumàtics que obren ferides en el paisatge i el patrimoni que encara no han cicatritzat.
Jaume Moya ha sabut exposar-hi amb ritme àgil i una prosa no gens grisa, i ni tan sols estrictament historiogràfica, sinó a cavall de la narració i el reportatge històric, uns fets que, vistos amb la distància del temps, prenen una força corprenedora i insòlita: una barreja explosiva de fe i fanatisme, d’ideologia i instint sanguinari, de rebuig contrareformista i utopia impossible, de terra i nissaga, de bosc i camí, de creu i forca, que ens recorda sovint el pitjor de nosaltres mateixos, encara que l’afany de sang vingués embolcallat de proclames divines i crits d’honor, de preceptes constitucionals o resistències en nom d’una tradició gairebé tel·lúrica. Del pròleg d'Albert Turull i Rubinat
Fets com els setges de Castellfollit de Riubregós o Torà; les batalles de Gra o Peracamps; els incendis de Calaf o Arbeca; els assalts de Cervera o Guissona; segrestos, saqueigs, assassinats... i personatges com en Ramonillo, na Josefina de Comerford, el mossèn Benet, el coronel Niubò, el Guerxo de Ratera i moltes altres figures que transiten entre història i llegenda són fruit d’un temps de monstres on el vell es resisteix a morir i el nou triga a aparèixer. Aquest llibre els rescata de l’oblit i convida el lector a recórrer les carlinades per un centenar d’escenaris on la història va canviar de rumb a còpia de trabucs, escapularis i canonades, amanida amb sang i perfumada amb pólvora. Espais encara muts, però delerosos d’explicar-se a qui vulgui parar l’orella.
Acte inclòs a l'
AUGA (Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia)
