La infància a la grisa postguerra, segons Roser Capdevila
La nena que volia dibuixar és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l’educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d'acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.
Neix a Barcelona el 23 de gener de 1939. A partir del 1980 es dedica a escriure i a il·lustrar contes per a diverses editorials, europees sobretot, fins a completar una bibliografia de més de tres-cents títols, pels quals és l'autor català més traduït. És la creadora de les sèries d’animació Les Tres Bessones, el Sans Barbe, Les Belles Histoires, La Bruixa Avorrida, Les Tres Bessones Bebés i La gallina Koki.
